“En deute”.
Totes les persones estem eternament “en deute” amb coneguts i desconeguts.
Moltes vegades no ens adonem, però cada dia,abans d’acabar l’esmorzar, ja depenem de mitja humanitat.

A l’aixecar-nos al matí i entrar a la cambra de bany, fer-nos ús d’una esponja que ens proporciona l’home de les Illes del Pacífic. El sabó el fa un francès. La tovallola ens la confecciona un portuguès. Ja a la taula prenem cafè o cacau que ens ve de Sud-amèrica, o te cultivat per un africà occidental.

La nostra mare ha preparat la roba neta, la veïna va netejar l’escala, el escombriaire va arreglar a la nit carrers, i el forner, passant calor davant seu forn, ens proporciona el dinar. La llista seria interminable.

Abans d’entrar a l’escola, hem contret obligacions amb mitja humanitat.

Cal agrair el treball i l’esforç de tota la humanitat, sent conscients de la cadena a la qual tots pertanyem.

Estimat Jesús:
Vull anar per la vida donant gràcies
a tantes persones que m’ajuden,
em corregeixen i lluiten per mi.

Gràcies a tu també
per regalar-me la vida, la família,
la salut, el tresor de la fe
i totes les coses que tinc.

Tu m’has beneït amb els teus dons
i el segueixes fent cada dia:
generosament, amb amor, perquè tu ets així.

Fes de la meva vida un cant d’acció de gràcies,
la meva joia sigui lloar, i puguem dons.

Que sigui capaç d’acollir amb afecte
les meves limitacions
i la meva pròpia vida tal com és,
i les vides dels meus germans
tal com tu vols que siguin.

Que sigui agraït, Senyor, amb tu4
*i amb els meus germans als que tant dec.