Concierto homenaje al Cardenal Vidal i Barraquer y a Mn. Ramon Muntanyola

Orquestra
INTERLUDI. Josep Maria Rota.
CANTS DE LA TERRA. Adaptació: José Cabezas.

Cor
PARENOSTRE. Rimsky Korsakov.
AVE MARIA (Cor a capella). Miquel Barbarà.
GLORIA PATRI. Giovanni Pierluigi de Palestrina.
AGHIOS. Sanctus de la Litúrgia Grega. Missa de Sant Joan Crisòstom.

Cor, Orquestra i Orgue
AVE VERUM. Wolfgang Amadeus Mozart.
SARABANDA. Música: George Friedrich Händel. Arranjament: Miquel Barbarà.
SI EL MÓN ÉS PLE DE GEBRE. Johannes Sebastian Bach.
COR JESU. Francesc Tàpies.

EL PREVERE I EL CARDENAL.
Text i Música: Josep-Enric Peris, (dirigeix l’autor).

Intèrprets
Cor i Orquestra dels Amics de la Catedral de Tarragona.

Solistes:
Soprano: Núria Puig Ribas.
Tenor: Josep Maria Gomis Barberà.
Baix: Joan Magí Ferré.
Organista: Miquel Castillejo Brull.

Directors: Miquel Barbarà Anglès i Josep-Enric Peris Vidal.

EL PREVERE I EL CARDENAL

Poema simfònic sobre un diàleg imaginari entre Mn. Ramon Muntanyola i Llorach, prevere i el Cardenal-Arquebisbe de Tarraona i Primat, Francesc d’Assís Vidal i Barraquer. Text i Música: Josep-Enric Peris.

TEXT del poema simfònic

Cronista (soprano):
Com un bon pare, el cardenal Francesc d’Assís, Arquebisbe de Tarragona i Primat, coneix, un a un, els seus preveres. Mai no ha tancat la porta a qui ha vingut a consultar-li normes, punts evangèlics i pastorals, però també ha atès cordialment problemes i penes, notícies de joia de la vida pastoral del seu clergat.

Poble (cor):
Pare, amic i bon pastor aquell Arquebisbe nostre; de bondat, pou sense sostre; del saber, un gran doctor. Era un doll d’humanitat, bonhomia i senzillesa, i una bresca de dolcesa pel prevere en soledat. Mai dubtaven que fos ell sabedor dels seus problemes, i en aquest i en altres temes ben capaç d’un bon consell.

Cronista (soprano):
Res no se li escapa dels seus sacerdots, només mirant-los els ulls. Avui ha notat en l’esguard de mossèn Ramon Muntanyola i Llorach una tristor inusual; l’ha cridat al seu despatx i li ha dit…..

Cardenal Vidal (baix):
Què et passa, fill, que els teus ulls ploren?

Mn. Muntanyola (tenor):
Eminència, no puc mes. Soc atacat pels meus compromisos des del púlpit. Sense fe ni caritat, hi ha moltes persones que, fidels, es creuen i ensems, encoratjades per modes que ens fan patir i implanten No deixen expressar-me amb llibertat.

Cardenal Vidal (baix):
“Noli timere”, Muntanyoleta; tu i jo ja som dos i quan dos o més estan reunits en nom de Jesús, Ells és enmig. T’adones quin gran equip formem tots tres?

Mn. Muntanyola (tenor):
És que estic vetat. Cardenal Vidal (Baix) Ni pas ara, al meu costat.

Mn. Muntanyola (tenor):
Necessito el vostre bàcul. Amb ell em sento ben dirigit. La vostra vara em conforta. El meu cor que en els escrits vessa amor i pau procura topa sempre amb la censura que els prescriu com maleïts. Mentre el mot suau i fort que de mi la pena allunya sense esforç la ploma empunya per vessar només conhort. Déu m’ha dat il·lusió i esperança cristiana i una empenta que agermana i, en el cor, vocació.

Cronista (soprano):
El senyor Arquebisbe el defensa de tocs colpidors i atacs, li dóna suport en el seu ministeri i li ratifica el destí de servei a la parròquia.

Cardenal Vidal (baix):
Per la teva vocació, palesa, i la teva pastoral, bon Ramon, et confirmo en la parròquia; sé que ets ferm servidor de l’Església i un bon col·laborador meu.

Mn. Muntanyola (tenor):
Bon pastor, senyor Arquebisbe, amb respecte a la vostra mitra i amb plena confiança amb Déu, accepto, de nou, la confirmació al servei parroquial i em dono als feligresos en cos i ànima. Lloat sigui Déu.

Poble (cor)
Lloat sigui Déu.

Cardenal Vidal i Mn. Muntanyola (duet de baix i tenor):
Que Déu sigui el zenit nostre i per tots glorificat fins que el món li miri el rostre ple de glòria i majestat. Serem forts amb Ell per guia; serem tots poble fidel; res temem, de nit ni dia que ens esperen dalt del cel.

Poble (cor):
Lloem Déu que sempre ajuda, que és escut contra els estralls, i el seu Fill, que en sa vinguda s’obriran ulls i espiralls i el Paràclit, au moguda de les serres i les valls. Amén.