“Quan una persona no arriba a final de mes, no pot esperar a demà”. I omplir el carro de menjar és una prioritat. Urgència i immediatesa es fonen aquests dies en els serveis de distribució solidària d’aliments, els DISA, de les parròquies. Depenen de Càritas i funcionen gràcies a la col·laboració desinteressada de centenars de voluntaris.
És el cas de Tamara Frunze, del centre DISA de Càritas parroquial de Santa Maria del Mar de Salou. Ja fa deu anys que hi col·labora com a voluntària. Des d’aleshores, el temps que hi dedica és una manera de dir “gràcies i de tot cor” per l’ajuda que va rebre en un moment de dificultat. “Jo també passava un mal moment a la vida, amb la seva ajuda he pogut tirar endavant”, explica.
Des que es va refer, s’ha ofert “pel que fes falta”. Ara, com a voluntària organitza els lots d’aliments i atén les famílies que els arriben. És conscient de què significa una urgència social: “Si una família s’apropa i demana menjar a Càritas, sabem que el necessita ja, en aquell moment”. En aquesta entitat també col·labora com a traductora de rus. Orienta famílies refugiades que arriben d’Ucraïna, tant per arreglar els papers com per aconseguir allotjament…
Llegir la resta de l’article en el lloc on s’ha publicat, CatalunyaReligio.cat el dijous 4 de juny de 2020.