Per pensar … |
L’Evangeli d’avui ens diu diverses coses sobre Jesús que ens ha de servir a cada un de nosaltres com a grans consells per a la nostra vida.
El primer d’ells és que hem d’estar atents als que pitjor ho estan passant; com va fer Jesús, que es va fixar en un leprós. En l’època de Jesús als leprosos se’ls apartava de la societat, la seva malaltia es considerava molt perillosa i, per se’ls mantenia lluny de les persones. Però Jesús fa just el contrari. S’acosta al leprós i li cura. Nosaltres hem de seguir els passos de Jesús, fer el que Ell ens diu que fem amb el seu exemple: que estiguem a prop dels que pateixen, dels que passen fam, dels que no tenen llar, dels que se senten sols …
I el leprós en quedar curat, què fa? Doncs no és capaç de guardar el secret i els explica a quants pot el que Jesús ha fet en ell. Nosaltres som cristians, sentim que Jesús és per a nosaltres molt important. Hauríem de fer com fa el leprós: sortir amb alegria i amb moltes ganes a dir-los a totes les persones que puguem l’important que és per a nosaltres ser amics de Jesús. Hem animarmos uns als altres i ser capaços de fer coses tots junts. A Jesús se li anaven unint cada vegada més persones; això és el que hem d’intentar nosaltres.
- Pensa una situació d’aquesta setmana en què hagis vist alguna persona demanant almoina al carrer o en situació de necessitar ajuda dels altres.
- Per què creus que hi ha persones que són pobres? Què hem de fer els cristians per aquestes persones?
- Pensa un compromís pel qual puguis col·laborar en ajudar a les persones que més ho necessiten
Per resar … |
On són avui, Senyor Jesús,
els leprosos d’ara?
Estan només en els països pobres
o també els hi ha entre nosaltres?
Quina actitud adopta la societat
davant d’ells?
Quin és el meu comportament?
¿No ens estan dient aquestes persones
el mateix que a Jesús:
“Si vols, si voleu,
podreu curar-nos “?
Quantes coses se solucionarien
amb només voler!
Perquè si de veritat es vol
es posen els mitjans necessaris.
Senyor Jesús,
fes que no ens fem sords
davant els crits de desesperació
i de confiança que es dirigeixen a nosaltres
i poden arribar-nos de qualsevol lloc.