Pere se sent molt còmode amb Jesús, amb Moisès i amb Elies. Se sent molt bé. No necessita res més. I Pere li proposa Jesús quedar allà molt més temps. Fins i tot li proposa construir tres tendes, així que la idea era quedar-se molt temps.

En aquest moment, Déu diu que Jesús és el seu fill estimat, el seu estimat i que hem de escoltar-lo. I després d’això Jesús els diu als apòstols que s’aixequin i que no tinguin por.

I què passa després? Doncs que no construeixen les botigues, que no es queden allà, sinó que baixen per continuar vivint, perquè hi havia moltes coses a fer.

De vegades podem sentir-nos molt a gust i molt bé i correm el perill d’oblidar-nos dels altres. Pot semblar-nos que si nosaltres estem bé i còmodes, la resta no és important. Però això no és el que Jesús vol de nosaltres. De vegades, ser cristià suposa esforços i sacrificis que hem de fer. El més bell i xulo que ens pot passar a la vida, necessita d’una esforç per la nostra part ..

• Escriu una situació de la teva vida en què t’hagis oblidat de tot i només hagis pensat en tu mateix.
  Per què creus que de vegades fem ens preocupem només de nosaltres mateixos? Com podem canviar?
• Com ens ajuda Déu per estar atents als altres?
• Escriu un compromís que t’ajudi ser una persona que no pensi només en si mateixa.

Gràcies, Jesús, perquè ens animes en els moments difícils.

Gràcies, Jesús, perquè sempre estàs amb nosaltres i ens convides a no tenir por.

Gràcies, Jesús, perquè amb la transfiguració ens mostres el que ens espera al teu costat.

Gràcies, Jesús, per convidar-nos a seguir-te en el camí de la Pasqua.

Gràcies, Jesús, perquè tu mateix ets el gran regal de Déu Pare

.