En aquest passatge de l’Evangeli veiem que hi ha persones que necessiten veure per creure. I hi ha altres persones que creuen sense veure. No és que Tomàs fos pitjor persona que els altres; de fet, quan s’adona que és realment Jesús, el reconeix immediatament i li dirigeix paraules molt afectuoses.

Ser creient té molt a veure amb creure sense veure, amb ser capaços de seguir Jesús i viure com Ell vol, sense que li tinguem físicament al nostre costat. Està clar que la fe és creure sense veure, perquè creure en el que es veu no es pot, perquè això no és creure. Ser cristià suposa arriscar-se i fer un salt al desconegut. És una aventura meravellosa.

• Gràcies, Jesús, perquè la teva resurrecció ens omple d’alegria.
• Gràcies, Jesús, perquè tu vols que un dia nosaltres també ressuscitem i visquem feliços al teu costat.
• Gràcies, Jesús, per la pau que ens dones quan acudim a Tu.
• Gràcies, Jesús, per l’amor que ens tens i per el bo que ets amb nosaltres.
• Gràcies, Jesús, perquè mai t’oblides de nosaltres.

.