Per pensar … |
En aquest passatge de l’Evangeli d’avui podem imaginar-nos perfectament com era el dia a dia de Jesús: curava les persones de tot allò que els feia mal; també es retirava a pregar, a parlar amb el Pare, perquè sense la pregària, sense la trobada personal amb el Pare tot el que fem pot perdre el seu sentit. I també es dedicava a predicar, a parlar-los al major nombre de persones del bo que és sentir l’amistat de Déu, l’amor incondicional que Déu ens té a cada un de nosaltres.
Molt senzill i molt difícil al mateix temps. Jesús no vol que visquem la fe com una competició. No espera de nosaltres que siguem els millors. El que espera de nosaltres és que seguim l’exemple de Jesús. Que ho seguim des del que som, amb les nostres coses bones i amb les nostres coses dolenta. Que ens dediquem a ajudar les persones que necessiten de nosaltres, que tinguem present Déu, el nostre Pare al llarg del dia. I que els diguem als altres el bo que és seguir els passos de Jesús i sentir-se estimat pel Pare.
- Escriu una situació de la teva vida en què hagis fet alguna cosa pels altres, hagis fet una oració o li hagis proposat a algú que s’uneixi al teu grup de la parròquia per descobrir Jesús.
- Per què creus que hem de fer aquestes tres coses els cristians?
- Escriu un compromís perquè seguir creixent en una d’aquestes tres coses: ajudar els altres, pregar al Pare o parlar de Jesús als amics i companys de classe.
Per resar … |
Diu Déu:
-Si ningú t’estima, la meva alegria és estimar-te. Si plores, estic desitjant consolar-te. Si ets feble, et donaré la meva força i la meva energia.
-Si ningú et necessita, jo et busco. Si ets inútil, jo no puc prescindir de tu. Si estàs buit, la meva plenitud et omplirà.
-Si tens por, et porto a les espatlles. Si vols caminar, aniré amb tu. Si em dius, vinc sempre.
-Si et perds, no dormo fins trobar-te. Si estàs cansat, sóc el teu descans. Si pigues, sóc el teu perdó.
-Si em demanes, sóc do per a tu. Si em necessites, et dic: aquí estic, dins teu. Si no tens a ningú, em tens a mi.