per pensar…
Són moltes les coses que podem aprendre avui en l’Evangeli. Fixeu-vos en primer lloc que els deixebles estaven com amagats perquè tenien por. Aquesta és la primera lliçó: no tenir por. I arriba Jesús i els omple de pau: Jesús és la nostra pau, la pau entre nosaltres.
I després els envia, els diu que igual que Déu va enviar a Jesús, nosaltres som també enviats. Jesús està donant al botó d’Inici a l’Església.
I al final els regala l’Esperit Sant, la presència de Déu permanent amb nosaltres. Tot el que succeeix en aquest passatge de l’Evangeli és fonamental per entendre per què els cristians ens hem unit com a Església. No es pot ser cristià per lliure, un de sol. Així que hem de animar-nos a viure la nostra fe amb altres, en les nostres parròquies, a l’Església.
per resar…
Passa, Senyor, encara que jo no et busqui, distret
en els afanys de la vida, passa …
Ets Tu l’únic que dóna sentit a la meva existència,
el que minimitza els meus errors i em torna
misericòrdia immediata,
amor gratuït, amistat regalada i carícia de vida
Quan et deixo entrar en mi, em preses
a l’assalt i em tornes tot amor.
Gràcies per aquestes pors que et reclamen,
gràcies per les meves fragilitats que em treuen prepotències,
gràcies perquè sent petit,
Tu em tornes gran i capaç,
gràcies perquè amb tu sóc llum per al camí fosc de
la vida i sal que aporta espurna
i humor per facilitar les situacions.
Gràcies per entrar …
per passar fins al fons de mi.