Les noies de l’Evangeli d’avui es van adormir. Com no arribava el seu Senyor els va entrar la son.

Ens passa a nosaltres el mateix? De vegades els cristians ens dormim, ens vam quedar quiets esperant no sé què.

No podem adormir-nos, tenim una missió, una tasca com a cristians. No podem adormir-nos.

Hem d’estar desperts, actius, fer tot el que puguem perquè alguns puguin conèixer Déu, puguin ser creients. Si no, ens passarà com a aquestes noies.

• Pensa el nom d’algun cristià que coneguis que estigui molt despert i actiu
• Podem els cristians romandre adormits? Què podem fer els cristians per despertar, com Déu vol?
• Pensa un compromís que t’ajudi a ser un cristià despert.

Gràcies, Senyor, pel que avui ens has recordat que:

Ser cristià és una festa constant, una alegria immensa, perquè ens vols i vas amb nosaltres en les tasques de la vida i vivim envoltats de tantes persones que ens volen i a les que volem.

Jesús, tu ens crides, vols comunicar-te amb nosaltres, omplir-nos de la teva llum i de força per ser sempre els teus testimonis i preparar-nos a la festa del cel.

Ja saps que nosaltres a vegades desconnectem, ens preocupem de les nostres coses i la teva trucada és llavors una “trucada perduda”.

Per això avui ens dius: posa’t les piles, càrrega teva bateria, tingues a mà el carregador de l’oració per comunicar-te amb mi, connecta’t a la meva Paraula cada diumenge …, doncs sense tu caminarem tristos, desorientats, mancats d’alegria.

Amén.