“L’evangelització no és un mer procés mecànic de donar i rebre: l’evangelització brolla allà on s’estableix l’encontre entre persones, amb una relació positiva i amb una comunicació interpersonal. ‘Quan hi ha caritat i amor’ s’obre la porta a la bona notícia que ve de Déu”.
… Evangelitzar és descobrir en el cor de cada dona i de cada home l’acció i l’escalf de l’Esperit; és establir les mediacions oportunes per tal que les persones senzilles, i tal vegada afligides, puguin trobar-se amb Déu”.
… [Cal un] profund respecte envers tots aquells que no comparteixen les nostres conviccions” (CPT 1) … La “preparació per a l’Evangeli” procura cercar sempre un terreny comú entre l’home d’avui i la seva cultura d’una banda i la fe cristiana de l’altra. És el diàleg entès en la seva dimensió positiva.
[Ara bé], a partir de la recerca d’un terreny comú per el diàleg, no es distorsiona ni es dissimula en cap moment la novetat cristiana. [Tot i els aparents fracassos], la Paraula evangèlica donarà el seu fruit en uns quants, però no tornarà “infecunda”.
… “El diàleg no neix d’una tàctica o d’un interès, sinó que és una activitat amb motivacions, exigències i dignitat pròpies: és exigit pel respecte profund envers tot allò que en l’home ha obrat l’Esperit”.
Davant les formulacions abstractes i intemporals, cal tornar a un llenguatge narratiu propi dels evangelis, que mostri i trameti l’experiència de Déu. […] Jesús mateix parlava de Déu no amb discursos abstractes, sinó amb paràboles, narracions breus, tretes de la vida quotidiana.
Es tracta de trobar un llenguatge significatiu que impliqui una acollida positiva i, a la vegada, un acompanyament.
“No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, la direcció decisiva” (Deus caritas est, n. 1).
“A l’arrel de tota evangelització no s’hi troba un projecte humà d’expansió, sinó el desig de compartir el do inestimable que Déu ha volgut donar-nos, fent-nos participants de la pròpia vida”.
Cal un llenguatge intel·ligible i adequat a l’interlocutor concret, que s’ha de correspondre amb un pensament, una escolta i una contemplació que invitin a llegir la pròpia vida a la llum de l’Evangeli.
La intel·ligència cristiana ha de fer saber descobrir que el missatge cristià no es redueix a una simple deducció intel·lectual, sinó que es tradueix en una vida, en un testimoni, en una forma concreta de viure i actuar en el món.
Clica aquí per respondre al qüestionari.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.