En aquesta Quaresma inaugurem la nova secció “Uns moments amb Carles de Foucauld“, en la qual anirem publicant durant les setmanes del temps litúrgics forts de l’Advent, Quaresma i Pasqua, textos en català del germà Carles amb la intenció que siguin una ajuda per la reflexió i la pregària.
A l’apartat de comentaris podeu compartir les vostres reflexions i aportacions.
“Pare, en poso a les teves mans; Pare, m’encomano a tu, Pare, m’abandono a Tu; Pare, fes de mi el que et plagui; del que facis de mi, te’n dono gràcies; gràcies de tot, estic disposat a tot; ho accepto tot; et dono gràcies per tot; que la teva voluntat es faci en mi, Déu meu, que la teva voluntat es faci en totes les teves criatures, en tots els teus fills, en tot aquells que el teu cor estima, no vull res més, Déu meu; poso la meva ànima a les teves mans; te la dono, Déu meu, amb tot l’amor del meu cor, perquè t’estimo, i donar-me és per a mi una necessitat d’amor, posar-me a les teves mans sense mesura: jo em poso a les teves mans, amb una infinita confiança, perquè Tu ets el meu Pare.”
(Natzareth, méditation)
Pregària d’abandó
Pare,
m’abandono a Tu
fes de mi el que vulguis.
El que facis de mi,
te’n dono gràcies.
Estic disposat a tot,
ho accepto tot.
Mentre la teva voluntat
es faci en mi
i en totes les teves criatures,
no desitjo altre cosa, Déu meu.
Poso la meva vida a les teves mans
te la dono, Déu meu,
amb tot l’amor del meu cor,
perquè t’estimo,
i és per a mi una necessitat d’amor,
el donar-me, el lliurar-me
a les teves mans sense mesura,
amb infinita confiança
perquè Tu ets el meu Pare.
