El testament vital. L’opció cristiana davant de l’eutanàsia

El passat dia 25 de juny va entrar en vigor la Llei Orgànica 3/2021, de 24 de març, de regulació de l’eutanàsia.

Des de la convicció que la vida és un do que cal respectar i per tal de deixar constància per escrit del rebuig a l’aplicació de l’eutanàsia com també a les accions destinades a perllongar el procés de mort, l’Església suggereix signar el Document de Voluntats Anticipades o testament vital. A més, recomana als professionals sanitaris que es plantegin el seu dret d’objecció de consciència davant d’aquesta llei.

Podeu més vídeos explicatius en aquest enllaç.

Què és el testament vital? Quina documentació cal presentar? On s’ha de lliurar aquesta documentació? La resposta a aquestes preguntes les trobareu en el web de l’Arquebisbat de Tarragona.

Descarregar els  models documents
Document de Voluntats Anticipades
Sol·licitud d’inscripció
al Registre de voluntats anticipades

El vídeo del Papa, octubre de 2021. Deixebles missioners

En el teu treball, en la teva família, amb els amics, en una trobada casual … qualsevol moment és bo per ser deixeble missioner. “Si et mou Crist, si fas les coses perquè Crist et guia”, és el teu testimoni de vida el que fa que els altres es preguntin: “D’on li ve a aquesta persona l’amor amb què tracta a tots, l’amabilitat, el bon humor? “. Així, lluny de qualsevol forma de proselitisme, tots podem estar disposats per a la missió que es basa, com diu Francesc, en una trobada entre persones, en el testimoni de vida d’homes i dones.

“Jesús ens demana a tots, i a tu també, ser deixebles missioners. Estàs preparat?

Només cal estar disponibles a la seva crida i viure units a el Senyor en les coses més quotidianes, la feina, les trobades, les ocupacions de cada dia, les casualitats de cada dia, deixant-nos guiar sempre per l’Esperit Sant.

Si et mou Crist, si fas les coses perquè Crist et guia, els altres s’adonen fàcilment.

I el teu testimoni de vida provoca admiració, i l’admiració fa que altres es preguntin: “Com és possible que això sigui així?” o “¿D’on li ve a aquesta persona l’amor amb què tracta a tots, l’amabilitat, el bon humor?”

Recordem que la missió no és proselitisme, sinó que la missió es basa en una trobada entre persones, en el testimoni d’homes i dones que diuen: “Jo conec Jesús, m’agradaria que tu també ho sabessis”.

Germans i germanes, resem perquè cada batejat participi en l’evangelització i que cada batejat estigui disponible per a la missió a través del seu testimoni de vida. I que aquest testimoni de vida tingui gust de Evangeli “.

Si vols veure més vídeos sobres les intencions del Papa els trobaràs a http://www.elvideodelpapa.org

Diumenge XXVI durant l’any / B / 2021

Llegir la Paraula de Déu

Llegir el Full Dominical

 

 

Lectura espiritual

LA FELICIDAD (3). Etapas del camino espiritual

Bienaventurados los mansos, porque ellos poseerán en herencia la tierra.

Manso es quien ha llorado tanto que ha limpiado sus ojos y, finalmente, ve la realidad.
Manso es quien, en virtud de esa purificación e iluminación, permite que la realidad sea lo que es.
Manso es quien no impone su criterio pretendiendo que todo se ajuste a lo que, según él, deberían ser las cosas.
Manso es quien ha entendido la no- violencia, la no-resistencia, quien fluye con el agua de la vida, dejándose conducir allá donde la corriente le lleve.

Cristo es el manso por excelencia. No se trata de sumisión o de cobardía, sino de saber que la realidad pone todo en su sitio antes o después. De saber que la lucha genera siempre lucha. El poder de la mansedumbre consiste en recibir la vida así como viene, para luego, tras haberla trabajado por dentro y haberse dejado trabajar por ella, devolverla al mundo.

Lo que se promete a los mansos es que heredarán la tierra. No puede ser de otro modo, puesto que sólo ellos la acogen tal cual es. Cuando veas de verdad, te darás cuenta de que tú eres eso que estás viendo. Esto es a lo que apunta la mansedumbre, que hoy preferimos designar con el término aceptación.

(Inspirado en el libro: Biografía de la luz, de Pablo d’Ors)