Jesús vol que preguem, que fem oració amb freqüència. Algunes vegades caiem en ser molt pràctics, en fer només les coses que creiem que té un efecte directe en les nostres vides.

L’oració és estar amb el Pare, parlar amb Ell, escoltar-lo amb tot, amb els ulls, les orelles, tot … Déu vol que estiguem a prop d’Ell a través de l’oració, però de vegades nosaltres no estem a l’altura.

Sempre és bon moment per pregar. No cal estar en un lloc “perfecte” per pregar. El veritablement important és si ho fem amb el cor, si realment ens surt de dins.

Que el Evagelio d’avui ens siva per adonar-nos que el fonamental en les nostres vides és estar en contacte amb Déu, explicar-li tot el que ens passa. I la relació amb Déu, la pregària, hem de cuidar-la, perquè és fonamental per a les nostres vides com a fills de Déu.

Jesús, mestre i amic bo,
ensenya’m a pregar com Tu ho feies.
Prepara el meu cor i els meus llavis
per dir amb tu: “Pare”.

Tu ets el Déu Bo
que ets al cel i a la terra,
a prop nostre, acompanyant-nos
i cuidant-nos molt i sempre.

Ajuda’m a cercar moments al dia
per parlar amb tu, tranquil·lament,
explicant-te les meves coses, problemes i alegries, amb humilitat, confiança
i sense cansar-me.

Ensenya’m a fer silenci
per escoltar la seva Paraula.
Ensenya’m a sentir,
entre el soroll que ens envolta,
la veu del Pare que ens expressa el seu amor.

Jesús, amic bo, company de camí,
ensenya’m a dir el Parenostre
amb fe, amb ganes, amb alegria i confiança,
sabent que Déu em donarà el que més
em convé, perquè ell és el meu “Pare”.