Nou èxit del concert del grup Aba Taano

El divendres 10 d’agost va tenir lloc a la nostra parròquia el segon concert del grup de Gospel africà a “capella” Aba Taano, el primer es va realitzar l’any passat també amb un èxit d’assistència.

Amb l’església abarrotada, els cinc components del grup van oferir un meravellós concert que va mantenir bocabadats els assistents en tot moment. Van saber connectar amb el públic que va aplaudir amb entusiasme cadascuna de les cançons que van interpretar. La gent es va emocionar, va cantar, va acompanyar amb els palmells les successives interpretacions.

Aba Tano forma part del projecte Música per salvar vides que es va crear l’any 2005 amb l’objectiu de salvar a uns nens que havien sofert d’abusos i abandonament. Es va fundar un orfenat a Uganda, als afores de Kampala. Actualment acull 30 nens que reben una educació integral. Les eduquem com si fossin els nostres propis fills i ajudant-los a construir-se un futur professional al seu país. Els acollim en una casa on se’ls dóna un tracte molt personal, suport i afecte. Tots cursen estudis de primària, secundària o superiors i mantenim l’ajuda fins que funcionin per ells mateixos. Diversos d’ells estan actualment treballant: infermeres, comptables, cantants professionals, informàtics etc …

D’altra banda, i com a part integrant del projecte, ajudem fora de l’orfenat a diverses petites comunitats o grupuscles de persones relacionats amb els nostres nens, perquè puguin sobreviure al seu entorn.

La música, la dansa i les actuacions a Espanya han estat claus per al desenvolupament del nostre projecte. Els concerts els han aportat alegria, obrir-se al món, evolucionar, recuperar una mica d’esperança, veure altres entorns, trobar-se en altres circumstàncies, però sobretot, la satisfacció que els ha donat veure en un escenari, reconeguts i valorats per tots, quan ningú es havia preocupat per ells fins aleshores. Finalment, la música i els concerts han estat la base del projecte i la seva major font de finançament. Per a això, hem format quatre grups, Uganda Natumayini, ABA TAANO, AF NDANZA i Kawa. I més grups s’estan actualment formant, perquè per a això hi ha la pedrera allà a Uganda. En Kireka, a l’orfenat, base del projecte.

Cliqueu damunt la imatge per veure el reportatge del concert.

Diumenge XIX durant l’any / B / 2018

 

Paraula de Déu

Llegir el Full Dominical

 

Lectura espiritual

La perseverancia en la oración no tiene como objetivo mostrarnos este rostro desde fuera sino excavar para que emerja de nuestras profundidades.

Kierkegaard ha dilucidado bien este misterio de la oración cuando dice: “La oración está bien fundada no cuando Dios escucha lo que le pedimos, sino cuando aquél que ora continua rezando hasta escuchar lo que Dios quiere. El que ora de verdad solo escucha”.

La oración surca nuestro corazón de piedra y hace brollar de él un “la bemol” que cautiva el corazón de Dios. Es la verdad de nuestro ser la que nos hace alcanzar la oración perseverante.

Es, pues, en el interior de este silencio que brolla nuestra oración, es un largo grito silencioso, un lamento, un quejido, que transforma todo nuestro ser en oración: “Sal de tu silencio, oh Dios, a quien doy alabanza… soy solo oración ante ti” (Ps 108: 1,4).

Ciertamente, el día que percibiremos,  la ternura del Rostro de Dios, ya no indagaremos nada más sobre la oración continua, ni sobre la manera de buscarla o encontrarla, sino que haremos todo lo que podremos para soportar, día tras día, tal peso de Gloria.

Así, si para nosotros todo depende de este rostro, necesitamos absolutamente que se manifieste a los ojos de nuestro corazón. No nos ha de dar miedo pedir esta gracia, porque nos es indispensable: “Muéstranos, Señor, tu rostro y nos salvaremos”.

Esto no nos viene como resultado de un esfuerzo sino porque place a Dios: “Así, pues, no depende del que quiere ni del que corre, sino de Dios que concede gracia” (Rm9: 16). Por tanto, hay que asumir la ternura de Dios o que nuestro corazón de piedra se transforme en corazón de carne.

I como nada puede obligarle, la única cosa que podemos hacer es decirle: “Reconozco que no me lo debes, que no soy digno, pero te lo pido por tu Nombre que es Misericordia”.

Para que esta oración bote sinceramente del corazón de una persona -ni que sea un sacerdote o una religiosa- a menudo son necesarios años, porque es una oración de niño.

Aquí entendemos porque Cristo nos ordena hacernos como niños (Mt 18: 1-4). Cuando un niño pide una cosa a sus padres, estos no cederán mientras él discute (al menos no tendrían que hacerlo); pero si lo pide amablemente, aceptando de decir “por favor”, no solo de labios sino de corazón, entonces no podrá resistirse. Dios se resiste porque nosotros discutimos.

El día que ya no discutamos más, lo obtendremos todo. Nos mostrará su Rostro y esto será posible porque empezaremos a amar ese Rostro.

Jean Lafrange: La oración del corazón

Load more

Follow

Get every new post on this blog delivered to your Inbox.

Join other followers: